GAM (Grup Ajuda Mútua)

El nostre Grup Ajuda Mútua (GAM) és un espai en el qual diverses persones que comparteixen el mateix problema o dificultat es reuneixen per intentar superar o millorar la seva situació.

En el nostre cas, som familiars de persones amb trastorn mental que fem mensualment una reunió informal en la qual compartim les nostres experiències, explicant obertament les nostres vivències i donant-nos suport mútuament. Parlem de qüestions relacionades amb el trastorn mental, però també d’altres aspectes.

Les persones comparteixen experiència i necessitat

Compartir una experiència comuna i/o la mateixa necessitat genera molta empatia i unió entre els participants. Aquest fet és essencial perquè pugui sorgir una veritable ajuda mútua. Et pot entendre bé i ajudar-te la persona que ha passat per la mateixa experiència que tu i ha trobat maneres de seguir endavant.

La participació és voluntària

Els que formen part d’un Grup Ajuda Mútua assisteixen a les reunions per iniciativa pròpia. Cap persona no està obligada a assistir a les sessions. La voluntat és necessària perquè la persona es senti involucrada amb el grup, s’obri a compartir els seus problemes i abandoni el paper passiu davant les seves dificultats.

Característiques de les sessions de GAM

• Les trobades es duen a terme periòdicament un cop al mes.
• El grup està format per d’un mínim de 5 persones i un màxim de 10.
• No hi ha diferències en el paper o en l’estatus entre els membres.
• La confidencialitat és necessària.
• La durada: És d’una hora i mitja.
• S’intercanvien els rols, control de temps, torn de paraula, moderador, etc.
• El grup és tancat.

Què no és un Grup d’Ajuda Mútua?  

• No és una teràpia de grup: Pot tenir efectes beneficiosos per a la nostra salut mental, però no és una forma de Psicoteràpia. Per començar, no hi ha cap psicoterapeuta ni líder en el grup. És un intercanvi. 
• No és una xerrada amb un amic: No és imprescindible que les persones siguin amigues fora d’aquest context. També, perquè les converses són temàtiques, i s’han de centrar en la salut mental. I, finalment, perquè hi ha regles d’interacció explícites, establertes per cada grup.
• No és un espai de debat: Finalment, encara que la gent sovint fa els seus arguments a l’hora de parlar, no és un espai de debat, no hem de convèncer els altres, no hem d’estar d’acord. Cada persona sap el que és vàlid per si mateixa i ha de respectar el que és vàlid per a les altres.

Què ens aporta?

• Ens amplia la xarxa social. Ens ajuda: a obrir-nos, a relacionar-nos amb més persones, a tenir coratge de parlar i de compartir experiències, a veure que més persones passen per la mateixa experiència.
• Una relació amb iguals: Conèixer persones amb els mateixos problemes i poder parlar dels teus problemes. Parlar des de la igualtat et permet deixar anar les coses negatives, normalitzar les teves experiències.
• Ens permet superar la por al rebuig: La gent té els mateixos problemes o similars en les seves relacions, en el seu entorn.